dissabte, 14 de novembre de 2015

Els noranta anys de Manuel Pérez Bonfill


Manuel Pérez Bonfill l'any 2012.
Foto: Joan Panisello Chavarria.
El 5 de setembre de 2016 es va celebrar el norantè aniversari del professor tortosí Manuel Pérez Bonfill. Per tal motiu, un grup d'entitats de la ciutat, liderades per la seu d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre i l'Institut Joaquín Bau (l'Institut de Tortosa, tal com l'anomena sempre Pérez Bonfill) van promoure diversos actes commemoratius i d'homenatge sota l'epígraf d'Any Manuel Pérez Bonfill.

Amb esta iniciativa es volia retre reconeixement públic a un dels intel·lectuals tortosins contemporanis més destacats, amb una dilatada trajectòria de més de quaranta anys de professor de llengua i literatura espanyoles a l'institut esmentat i amb mitja dotzena de llibres publicats. La Generalitat de Catalunya, l'any 2010, li va concedir la Creu de Sant Jordi "per la qualitat de la seua obra" i en reconeixement a la "significada tasca docent" que va dur a terme des de Tortosa durant quatre dècades. També va ser mereixedor d'esta distinció pel seu mestratge i la trajectòria cultural i cívica "de referència a les Terres de l’Ebre ja des dels temps de la resistència al franquisme".

Pérez Bonfill rep el títol de fill predilecte de Tortosa.
Foto: Joan Carles Prats.
Per la seua banda, l'Ajuntament de Tortosa, en sessió plenària celebrada el 4 de gener de 2016, va aprovar per unanimitat el nomenament del professor Manuel Pérez Bonfill fill predilecte de la ciutat. El dia 29 del mateix mes, en un acte solemne celebrat a l'Espai Sant Domènec, amb la presència de tota la corporació municipal, va tindre lloc l'acte de proclamació d'aquest nomenament, que va ser justificat "per la seva extensa trajectòria professional docent, per l'alta qualitat literària, per la seva intel·lectualitat permanent i la seva fidelitat a la cultura catalana".

Les universitats amb seu al territori ebrenc, la Universitat Rovira i Virgili (URV), l' Oberta de Catalunya (UOC) i la Nacional d'Educació a Distància (UNED), van celebrar un acte de reconeixement universitari a Manuel Pérez Bonfill, al Campus Terres de l'Ebre de la URV, el dia 3 de març de 2016. Durant l'acte, els representants dels tres centres d'educació superior al territori van signar un «Manifest de reconeixement universitari a Manuel Pérez Bonfill» a "tota una vida dedicada a promoure la llengua i la cultura catalanes" des de la docència i les lletres "conreades a un altíssim nivell". En el decurs de l'acte, la URV va presentar la reimpressió del poemari perezbonfillà Giny d'aigua, il·lustrat per Ferran Vilàs.

El dia 21 d'abril de 2016, l'entitat municipal descentralitzada de Campredó va homenatjar Manuel Pérez Bonfill amb diferents actes, el més destacat dels quals va ser la concessió del nom de l'autor tortosí a la biblioteca pública de Campredó. L'endemà, dia 22 d'abril, vespra de Sant Jordi, es va presentar a l'institut Joaquín Bau de Tortosa l'edició del llibre La fira de sempre i altres narracions, un recull de cinc contes (4 en català i 1 en castellà) amb edició a cura d'Emigdi Subirats.

Altrament, les II Jornades de Patrimoni Literari Ebrenc, organitzades per la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, va dedicar un monogràfic a l'obra de Manuel Pérez Bonfill el dia 23 de novembre de 2016. Van fer ús de la paraula Emigdi Subirats i Sebastià, Manel Ollé i Albiol, i els actors tortosins Sílvia Sabaté i Pere Ponce.


Mestre, professor, catedràtic

Manuel Pérez Bonfill (al centre, amb gorra) a la biblioteca de l'Institut de
Tortosa, el dia de Sant Jordi de 2014. Foto: Jordi Duran
Pérez Bonfill va nàixer  l'any 1926 al carrer del Censal d'en Costa número 8, en el si d'una família treballadora i humil. Fill de pare manxec, ferroviari, i de mare tortosina, va estudiar a l'Institut de Tortosa, al carrer dels Montcada, on va conèixer el teòleg Mn. Joan Baptista Manyà Alcoverro, "que va influir bastant en mi", assegura Pérez Bonfill al reportatge Un homenot de lletres, de Josep Juan. El 1947 va ingressar a la Universitat de Barcelona, on estudià primer curs de filologia romànica. Posteriorment es traslladà a la Universitat de Múrcia, on fou deixeble de d'Àngel Valbuena Prat. Allí va culminar la carrera i va fer de professor auxiliar durant dos anys, tal com recull Agnès Pegueroles Favà en el seu estudi sobre Pérez Bonfill publicat el 2009.

De tornada a Tortosa com a llicenciat en filologia romànica, l'any 1956 va començar a treballar com a docent, en especial a l'Institut de Tortosa (ara Joaquín Bau), on va ser"un històric professor [...] que va encaminar un bon nombre de carreres literàries i artístiques", en opinió d'Emigdi Subirats, Va guanyar la plaça amb oposició i fou catedràtic de literatura. Posteriorment, va obtindre el certificat de capacitació per a l'ensenyament de català a adults de la Junta Assessora per als Estudis de Català (JAEC) i fou profesor de cultura catalana en els cursos de reciclatge de català de l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) per a professors d'educació general bàsica i llicenciats.

El seu pas per l'institut tortosí va deixar una forta empremta entre les diverses generacions d'alumnes que van assistir a les seues classes i entre els companys professors. Segons s'esmenta a la pàgina 65 de l'estudi de Pegueroles Favà: "S'implicava en el funcionament del centre en tot moment [...] fou molts anys cap de seminari de Literatura i formà part de l'equp directiu com a sotsdirector". L'opinió de l'alumnat es pot resumir així: "les classes de Manuel eren diferents [...] no seguia al igual que ho feien d'altres professors".

Un aspecte que cal destacar en la biografia de Manuel Pérez Bonfill és la seua passió pel teatre, que es desvetllà ben aviat, el 1946, com a actor, quan estudiava batxillerat a Tortosa. Posteriorment va formar part del Teatro Español Universitario de Múrcia. A l'institut de Tortosa on va treballar va fer de director de desenes d'obres i va impartir teatre com a assignatura oficial. Els actors Pere Ponce i Sílvia Sabaté, tots dos tortosins, van ser alguns dels seus alumnes.

És autor de La cadira, un assaig sense text amb música de Carles Santos. Va fer una adaptació teatral del Curs de lingüística general de Ferdinand de Saussure, i va participar com a coautor i director d'H2O=$. Grande e generale estoria de como ficieron famoso trasvassamiento años ha en tiempos de Maria Castaña (1977), tal com apunta Pegueroles Favà en el seu estudi.

La seu d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre, l'any 2016, va posar el nom de Manuel Pérez Bonfill a la Mostra de Teatre Amateur que anualment celebra a Tortosa.

El literat
Pérez Bonfill conversa amb Gerard Vergés, el 17 d'abril
de 2012, a la Fira Literària de Jesús. Foto: J. D.

Va començar a publicar contes en castellà, com La bofetada (1956) . Va
guanyar dos Premis Revista, a Barcelona, els anys 1958 i 1959, segons Agnès Pegueroles, possiblement -l'autor no se'n recorda del títol- amb El libro que sí servía (1958) i amb El combate (1959). L'any 1959 aconsegueix el Premi Adela Comesaña, a Sevilla, amb La tierra.

El 1963 va publicar Anys i treballs, carpeta de poemes amb linòliums del pintor i amic Frederic Mauri, amb qui l'any 2002 publicaria un altre recull de poesia visual, Extracte de resina (Editorial Montflorit).

Pérez Bonfill, amb Zoraida Burgos i Frederic Mauri,
el 29 de gener de 2016. Foto: Enric Roig.
L'any 1965, Pérez Bonfill, altre cop amb Frederic Mauri i amb el també pintor Albert Fabà -tots tres vinculats al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC)-, entre d'altres, fundaren el grup Macla 65, amb la idea d'"apropar l'art al poble", en paraules d'Agnès Pegueroles. La mateixa autora indica que l'any 1968 l'autor tortosí va guanyar a Blanes el Premi Puig i Llensa, en el marc dels Premis Recull, amb la narració curta La fira de sempre. Posteriorment, als Jocs Florals de Vinaròs de 1960, guanyà un premi amb La novel·lística de S. Juan Arbó. L'any 1975 obtingué, amb El viajero, el Premi Sésamo de narrativa en castellà, i a les Festes Pompeu Fabra de 1980 es va emportar el guardó de narrativa Joan Llongueras amb Excuses de mal pagador, com consta al Qui és qui de la Institució de les Lletres Catalanes. L'any 1981 va obtindre el primer accèssit dels premis de contes Malvarosa, amb De la mar, no en sabem ni un borrall, publicat el mateix any a València, al recull de guanyadors Mut de Valljonquera (Editorial Prometeo).

Bibliografia de Pérez Bonfill. Foto: J. D.
Però no fou fins a l'any 1991, coincidint amb la seua jubilació de l'institut, que va veure publicat, a Amb algunes branques d'olivera (Editorial El Mèdol). Aquesta és la primera de les quatre obres de contes que ha publicat fins ara: Fràgils (El Mèdol, 1996), Carrer de només un (Editorial Empúries, 2001), Abusos del ritual (Pagès Editors, 2009) i la ja esmentada anteriorment.
iniciativa dels seus companys, com a regal de jubilació, el seu primer llibre en solitari, un recull de cinc narracions breus titulat

Quant a obra poètica, a banda de la carpeta Anys i treballs (1963) i el Extracte de resina (2002), amb Frederic Mauri, Pérez Bonfill va publicar el 2001 Giny d'aigua (Publicacions de la Universitat Rovira i Virgili), amb il·lustracions de Ferran Vilàs.

Finalment, cal esmentar la participació de Manuel Pèrez Bonfill en obres col·lectives, com ara publicacions de les obres guanyadores de premis literaris, miscel·lànies o antologies i reculls publicats a les Terres de l'Ebre en les darreres dècades. Així, hi ha contes, poemes i articles de l'autor a Premios Sésamo. Cuentos (Barcelona: Editorial Sagitario, SA, 1975), Mut de Valljonquera (València: Prometeo, 1981), Mostra de poesia Tortosa 1980 (Tortosa: Cooperativa Gràfica Dertosense, 1981), Escrits del riu (Tortosa: Amics de l'Ebre, 1991),  L'orgull de ser pocs (Tarragona: La Gent del Llamp, 1993), Vores de riu: fotografies i escrits de l'Ebre triats per Jep Colomé i Albert Roig (Barcelona : Columna-Tresmall, 1997), Verdaguer i Manyà, vides creuades (Tortosa: Fundació Joan B. Manyà, 2002 [Joaquim Blanch, Joan Martínez i Pere Poy, ed.]), El brogit de l'Ebre (15 narradors donen veu al riu) (Valls: Cossetània Edicions, 2003), Blanc sobre negre (Valls: Cossetània Edicions, 2006), Lletres de casa. Antologia de poetes ebrencs al Serret Blog (El Vendrell: March Editor, 2009), IV Mostra de Poesia Oberta d'Alcanar (Alcanar: Regidoria de Cultura de l'Ajuntament d'Alcanar, 2013) o Tren de buit (Internet: Editorial Petròpolis, 2013).

Pérez Bonfill, periodista

El professor Pérez Bonfill va escriure durant 5 anys una
columna 
setmanal a 'Ebre Informes'. Foto: J. D.
Xavier Garcia, autor d'una biografia de Pérez Bonfill publicada l'any 2011 per Onada Edicions, destaca la trajectòria periodística, "llarga i variadíssima", del professor tortosí. Va començar a publicar a GEMINIS (1952-1961), revista literària fundada per Gerard Vergés i Jesús Massip, i on coincidí amb altres intel·lectuals tortosins de renom. El periodista Josep Bayarri, en un article publicat a El Punt l'any 2009, ressalta el fet que Pérez Bonfill, Gerard Vergés, Jesús Massip. Ricard Salvat i Zoraida Burgos, mitjançant la revista GEMINIS, "foren els literats tortosins que en els anys cinquanta recuperaren els valors creatius estroncats per la dictadura".

Segons Verònica Hernández Royo, autora d'una monografia anomenada Gèminis, sobre la històrica revista cultural tortosina, Pérez Bonfill va començar a publicar al número 2 de GEMINIS i va mantindre les seues col·laboracions fins al darrer número de la publicació.  Hernández Royo afirma també que la participació de Pérez Bonfill a la revista "va se molt abundant i activa" i destaca que la seua principal aportació van ser els contes i una "gran quantitat d'articles sobre literatura o filosofia".

A banda de GEMINIS, Xavier Garcia esmenta que l'autor tortosí va publicar també en capçaleres com la La Zuda (1955-1962), Serra d'Or (1965), Arreu i El Pont (anys setanta del segle XX), Ebre Informes (1978-1981) -on es va fer càrrec de la columna setmanal "Bon dia, cultura catalana"-, i Assaig de Teatre (2005), esta darrera publicació fundada pel director teatral tortosí Ricard Salvat. Hernández Royo n'apunta una altra, Monteagudo, on l'any 1953, en el número 4 d'aquesta publicació sobre literatura espanyola, va publicar l'article "Aspectos de la novela norteamericana contemporánea".

Home d'esquerres i antifranquista

Portada del setmanari L'Ebre del
29 de gener de 2016.
Políticament, Pérez Bonfill és un home d'esquerres, per tradició familiar i per convicció: "Quan em pregunten perquè sóc d'esquerres els dic que ho he estat abans de néixer, perquè el pare ja ho era, a la UGT, i havia fundat el PSUC aquí", va explicar el professor tortosí a  Xavier Garcia en una entrevista a Nou Diari reproduïda al volum Homenots del sud l'any 1994.  Vinculat al PSUC, el professor Pérez Bonfill va ser detingut el gener del 1969 quan es va decretar l'estat d'excepció a l'Estat espanyol, juntament amb altres professors de l'institut tortosí, entre els quals el seu amic Frederic Mauri.

Segons Josep Bayerri, va ser objecte de maltractaments per part de la Policia, si bé "no hi havia cap argument jurídic" que justifiqués la detenció del professor. En un article inèdit, "Tortosa: de la Guerra de 1936/39 a la consulta de 2016" Bayerri explica: "L’estat d’excepció de gener de 1969 comportà la detenció de Frederic Mauri, Manuel Pérez Bonfill, Lluís Torres, el mateix Agustí Forner i Jesús Rodés a Barcelona, a tots els quals la policia considerava capdavanters del PSUC; Fernando Torres, que va fugir a Barcelona, fou detingut en tornar a Tortosa. Tots ells foren maltractats. La reacció de la majoria de gent de Tortosa davant aquestes arbitrarietat fou molt tèbia. Hi havia por i un antipoliticisme actiu. Molta gent, que després presumirien de lluitadors democràtics, varen arribar a manifestar que tots els detinguts eren, en definitiva, uns inadaptats."
 

L'esposa de Pérez Bonfill,  Anna M. Bel, rememora aquells dies en una entrevista publicada al setmanari L'Ebre el 29 de gener de 2016: "Van estar detinguts tres mesos [a la presó de Tarragona], un grup d'artistes, intel·lectuals i professors d'aquí. No podien demostrar que havien fet alguna cosa contra el règim i van sobreseure la causa." Bel explica, a més, que " a conseqüència que estava més o menys fitxat, vam estar un munt de temps sense passaport i no podíem sortir del país".


-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Text: Jordi Duran


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada